divendres, 30 de novembre del 2012

Experimentant...

Hui he parlat amb els companys de feina i "sin embargo" amics de cuina perque hem comentat com havíen ixit les magdalenes. Els agrada cuinar i hauríen d'animar-se a escriure les seues receptes a un blog. Parlem, parlem i parlem de receptes i quan arribe a casa no recorde cap mida. 
La recepta del pastís al microones de D.C. vull fer-la i publicar-la. I la coca escaldada de A.S. he de grabar-la en vídeo com a complement de l'activitat de 3r d'ESO. M'ha dit les mides d'una cuinera amb experiència com és ella: un got, una xorrotà, un pessic,...tooooootes les mides fora del sistema internacional d'unitats. 

He de dir que aquesta setmana he experimentat sense noves receptes. Supose que això forma part de la transició de "cocinitas" a cuinera. Però també he de dir que, de moment, em queda moooooooooolt per ser una  cuinera.
He fet magdalenes amb xocolata i amb ametlles i de nou, el pastís de mascarpone amb xocolata blanca, però sense mascarpone.


 Comencem amb les magdalenes. Són com les de l'entrada anterior que vam fer amb Peca i Lino, però unes amb xocolata en pols i altres amb ametlles tipus crocant (molt picadetes).
Què he variat de la recepta? He afegit a una part de la massa un grapaet d'ametlles i a l'altra li he posat una cullerada de xocolata. 
Resultat: les d'ametlles estan bones i les de xocolata han quedat una miqueta més prensades, com si haguera posat massa farina, i es falta dolçor. [Mulladetes amb llet per esmorçar o berenar estan molt bones]

Conclusions:
1.- Al escriure "grapaet" comence a utilitzar les mides de les cuineres experimentades i això hem fa sentir molt feliç... [Encara que no sapia quantificar aquesta actitud;-D]
2.- Les magdalenes amb ametlletes estan bones amb un grapaet.
3.- Si afegeixes xocolata a la massa, supose que cal restar la mateixa quantitat de farina de la recepta original. La pròxima vegada ho intentaré amb xocolata desfeta.
4.- La xocolata 70% és més amarga del que a mi m'agrada, posaré una més dolça oooo més sucre.


La gallina Cucufata vol pastís. 
El pastís de mascarpone amb xocolata blanca, però sense mascarpone l'he tornat a fer perque L.S.F. i D.C.A. m'ho han demanat. 

He variat les mides de forma diferent a les que ja havia variat(:-)i el mascarpone ara és formatge cremós:

  • 180 g de xocolata blanca
  • 88 ml de nata líquida 
  • 230 g de formatge cremós
  • 1,5 cullerades de sucre
  • 1/2 culleradeta de sucre de vainilla
  • 2 ous
  • 3/4 cullerada de farina.
La base és de galetes amb mantega i trossets de xocolata.
Espere que els agrade tant com l'anterior.

En la foto, la gallina Cucufata de "El pollito que sabía nadaren "Los mejores cuentos de Gloria Fuertes. Cuentos largos y breves" de la editorial Susaeta, que ens va regalar la meua germana el Nadal passat. Estem llegint molt els contes de Cucufata i "Chin-Cha-te y el príncipe Kata-Pun-Chin-Chon". Estic encantada de tornar a llegir a Gloria Fuertes i de que li agrade tant a la meua xiqueta. 

Fins aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada