dimecres, 13 de febrer de 2013

Mira que ho intente.


 Últimament faig honor al títol del blog, "NOOOOO soy una cocinitas, PEEEEEERO lo intento" i mira que ho intente. 
És difícil poder mostrar al món les meravelles de la meua cuina si tot el que faig últimament són desastres culinaris. He fet les galetes més lletges i roïns del món mundial i el brownie de xocolata blanca amb maduixots encara més roïn que les galetes i  mira que pensava que seria difícil empijorar un resultat...



Les galetes les vaig trobar a l'afamat blog Webos fritos: Galletas de mantequilla fáciles. Mires les fotos, les explicacions, les mesures dels ingredients, com va gaudir amb les seues filles...tot semblava fàcil, amb garantia de bon resultat i si li sumes la meua maquineta havien d'estar ES-PEC-TA-CU-LARS!!Doncs no. 
Moltes vegades el "cocinitas consorte" m'acusa de no posar les mides exactes, he vist diversos programes de cuina on les pastisseres també recorden continuament que NO s'han de modificar mai les mides. Però, es poden fer proporcions o no?
La recepta de galetes vaig començar fent-la amb meitats (no són grans modificacions, veritat?)

  

Vaig fer el pas a pas com diu (amb la maquineta) i allò no es posava com s'havia de posar: no se'ns ha de quedar pegada als dits, però tampoc com una pedra.
Com amb les mides que havia posat es quedava tot pegat, vaig posar més farina recordant la gran mesura de la pastisseria familiar "la que la massa admeta",  i la cosa continuava igual. Després vaig pensar, segur que estic passant-me de farina i açò fara un gust kijhyiijhfk (no vull escriure el que realment vaig pensar)i vaig començar amb el xocolate en pols ( sí, si has llegit bé). Es farinoset i dolcet, te millor gust que la farina, no? Total, perdut per perdut...
Quan ja em vaig cansar de mirar que allò no em portava a cap lloc ho vaig traure i vaig fer uns pegotets que vaig posar al forn. La part de les instruccions: deixar reposar la massa una hora en el frigorífic tapada amb film transparent, la vaig ometre.
El resultat: Les galetes més lletges del món.

Abans he dit roïns i potser no siga per a tant. Es podien menjar i, la veritat siga dita, farcides amb melmelada estaven bones i tot!

Del brownie de xocolata blanca amb maduixes no parlaré molt, només dir que la recepta NOOOO du sucre i es nota, està insípid elevat a la 34987535635-èssima potència. 
Amb tanta il·lusió que la vam fer la xiqueta i jo, perque fàcil és. 

Podeu vore'l al vídeo:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada